Glifing
Pràcticum

Formacions teòricopràctiques

Formació basada en evidència, amb impacte real.
A Avesedari dissenyem formacions sobre aprendre i ensenyar a llegir que connecten ciència i pràctica per transformar l’aprenentatge lector sense deixar ningú enrere. Partint del desenvolupament cerebral i l’evidència neurocientífica, oferim eines concretes per detectar dificultats, prevenir-ne l’aparició i potenciar les capacitats lectores des de la primera infància. Formació rigorosa i aplicable per fer créixer futurs lectors amb seguretat i autonomia.

Uneix-te a la formació que marca la diferència

OBJECTIUS DELS CURSOS

Què aprendrem?

Explorarem com el cervell, en interacció amb l’entorn, desenvolupa les capacitats que sustenten l’aprenentatge. Ens centrarem en:

a) Adquirir coneixements i estratègies per ensenyar o reeducar els prerequisits bàsics de la lectura de manera efectiva.
b) Comprendre, de manera clara i estructurada, els processos que fan possible la lectura i l’escriptura, per tal de poder dissenyar programes d’ensenyament o intervenció basats en l’evidència.
c) Identificar i interpretar les dificultats lectores dels alumnes per acompanyar-los en la recuperació i el desenvolupament d’un bon nivell lector, sense deixar cap infant enrere.

M'interessa

FORMACIONS

FUNCIONS EXECUTIVES I PRE-LECTURA

1

Consciència fonològica i funcions executives

Modalitat:Presencial / virtual (a convenir)
Durada:2 hores
Data:A convenir
Horari:A convenir
Honoraris:300 €
  • Què és la consciència fonològica.
  • Com es treballa la consciència fonològica a les diferents edats.
  • Què són i quines són les funcions executives:

    • Atenció.

    • Memòria.

    • Flexibilitat cognitiva.

    • Planificació.

    • Monitoratge.

  • Per què és important incidir en les funcions executives.
  • Com es treballen les funcions executives.

2

Com podem potenciar l’atenció per treballar la comprensió

Modalitat:Presencial / virtual (a convenir)
Durada:1 hora
Data:A convenir
Horari:A convenir
Honoraris:150 €

Una de les preocupacions actuals són les dificultats que presenta l’alumnat vinculades als processos
de comprensió lectora. Un factor que hi incideix directament és l’atenció com a procés. Si un alumne
no està motivat ni atent, difícilment pot entendre el que llegeix. Per això, si fem servir la tecnologia
com a aliada, aconseguirem captar l’atenció de tota la classe i, així, que participi d’una manera activa,
com diu Dehaene, amb un compromís actiu.

  1. Aspectes que cal tenir en compte en el procés de comprensió.
  2. Els moments de la comprensió: abans, durant i després.
  3. El treball de les idees prèvies.
  4. Importància del vocabulari: com el podem treballar a través de sinònims, definicions i
    imatges.
  5. Informació literal i inferencial.
  6. El paper de l’atenció i la memòria en els processos de comprensió.

3

La lectura en veu alta: beneficis cognitius i emocionals

Modalitat:Presencial / virtual (a convenir)
Durada:2 hores
Data:A convenir
Horari:A convenir
Honoraris:300 €
  1. Parlar, llegir i pensar.
    a. Les paraules com a mans del pensament.
    b. Per llegir cal parlar.
    c. Per parlar és indispensable tenir un vocabulari ampli.
    d. Relació entre el llenguatge oral, la lectura i el pensament creatiu, crític i reflexiu.
  2. Ensenyar vocabulari.
    a. Estratègies per incrementar el vocabulari.
    b. Quan comença una paraula a formar part del meu vocabulari?
  3. La lectura en veu alta.
    a. Quan cal començar?
    b. Raons per llegir en veu alta.
    c. Llegir amb tots els sentits.
    d. El plaer emocional de compartir la lectura.

PROCESSOS LECTORS

4

Introducció a la neurociència de la lectura

Modalitat:Presencial / virtual (a convenir)
Durada:1 hora
Data:A convenir
Horari:A convenir
Honoraris:150 €
  1. Fonaments de l’adquisició de la lectura. 
    • No naixem preparats per llegir.
    • El codi fonològic: conciència fonològica.
    • El codi visual: lletres i grafemes.
  2. Principis de l’ensenyament de la lectura.
    • Ensenyament explícit del codi alfabètic. 
    • Progressió racional.
    • Aprenentatge actiu: lectura / escriptura.
    • Automatització.
  3. Models d’ensenyament de la lectura.
    • Rutes de la lectura del cervell lector.
    • Lectura global versus lectura sintètica.
    • Detecció precoç.
    • Entrenament.

5

10 coses que hem de dir quan parlem de llegir

Modalitat:Presencial / virtual (a convenir)
Durada:1 hora
Data:A convenir
Horari:A convenir
Honoraris:150 €
  1. No naixem per llegir.
  2. La lectura és un codi secret que cal ensenyar de manera explícita, sistemàtica i
    estructurada.
  3. El procés de descodificació s’ha d’automatitzar.
  4. Llegir més bé o més malament no té res a veure amb la intel·ligència.
  5. Què vol dir llegir bé?
  6. Com més bé llegeixes, més t’agrada llegir.
  7. Si costa llegir, no s’han de buscar culpables, sinó solucions.
  8. Atendre la diversitat: la clau a les escoles.
  9. La lectura es pot i s’ha d’entrenar.
  10. Aprendre a llegir és cosa de tots.

6

Com podem potenciar l’aprenentatge de l’alumnat de 3r?

Modalitat:Presencial / virtual (a convenir)
Durada:2 hores
Data:A convenir
Horari:A convenir
Honoraris:300 €
  1. Concepte de crisi: perill-oportunitat: dues cares d’una mateixa moneda?
  2. Presa de decisions: etapes. Per què a 3r?
  3. Què passa amb els processos de comprensió en aquest curs?
  4. Es pot dur a terme a l’escola una intervenció eficaç basada en evidència?
  5. Model de RTI. Resultats d’una experiència en plena pandèmia (Mineduc).
  6. Característiques primordials d’un entrenament basat en evidència.
  7. Mirant la diversitat de l’aula. Perfils lectors: Glifel.
  8. Què i com acompanya Glifing en el currículum escolar del 1r cicle.

7

Conèixer el cervell lector per ensenyar a llegir

Modalitat:Presencial / virtual (a convenir)
Durada:4 hores
Data:A convenir
Horari:A convenir
Honoraris:500 €
  1. El cervell prelector.
    a. Gens i capacitats cognitives.
    b. El cervell que aprèn.
    c. La plasticitat cerebral.
  2. Fonaments de l’adquisició de la lectura.
    a. No naixem per llegir.
    b. El cervell lector.
    c. El codi fonològic.
    d. El codi visual.
    e. El processador morfològic.
  3. Principis bàsics de l’ensenyament de la lectura.
    a. El codi alfabètic.
    b. Progressió racional.
    c. Aprenentatge actiu: lectura / escriptura.
    d. Automatització.
    e. Idoneïtat dels exercicis.

8

Conèixer el cervell lector per ensenyar a llegir

Modalitat:Presencial / virtual (a convenir)
Durada:12 hores
Data:A convenir
Horari:A convenir
Honoraris:1.200 €
  1. El cervell prelector.
    a. Gens i capacitats cognitives.
    b. El cervell que aprèn.
    c. La plasticitat cerebral.
  2. Fonaments de l’adquisició de la lectura.
    a. No naixem per llegir.
    b. El cervell lector.
    c. El codi fonològic / el codi visual.
    d. El processador morfològic.
  3. Principis bàsics de l’ensenyament de la lectura.
    a. El codi alfabètic.
    b. Progressió racional.
    c. Aprenentatge actiu: lectura / escriptura.
    d. Automatització.
    e. Idoneïtat dels exercicis.
  4. L’escriptura.
    a. Lectura i escriptura: processos inseparables?
    b.Components de l’escriptura:
       -Lèxic.
       -Motor.
       -Composició.
    c. Etapes de l’aprenentatge de l’escriptura.
    d. Les dificultats de l’escriptura.
  5. La comprensió lectora.
    a. Concepte d’eficàcia lectora.
    b. Motius d’una comprensió deficient.
    c. Les estratègies de comprensió.
    d. Intervenció escolar en el treball de la comprensió.
  6. Compendi: 10 coses que hem de dir quan parlem de llegir.

9

Neurociència de la lectura. Prelectura i lectura en educació infantil i primària

Modalitat: Presencial / virtual (a convenir)
Durada:30 hores
Data:A convenir
Sessions:El curs s’organitza en 9 sessions virtuals de 3 hores cada una, i s’estima que el treball
autònom dels alumnes és de 3 hores.
Horari:A convenir
Honoraris:2.500 €

  1. Introducció i presentacions.
  2. Fonaments de l’adquisició de la lectura.
    a. No naixem preparats per llegir.
    b. El codi fonològic: consciència fonològica.
    c. El codi visual: lletres i grafemes.
    d. El processador morfològic.
  3. Principis de l’ensenyament de la lectura.
    a. Ensenyament explícit del codi alfabètic.
    b. Progressió racional.
    c. Aprenentatge actiu: lectura / escriptura.
    d. Automatització.
    e. Idoneïtat dels exercicis.
  4. Les funcions executives (FE).
    a. Panorama general de les FE.
    b. Definició i components centrals.
    c. Bases neuroanatòmiques de les FE.
    d. Trajectòries de desenvolupament.
    e. Tasques de desenvolupament que requereixen FE.
    f. FE i lectura.
    g. FE i escola.
    h. Avaluació de les FE.
    i. Intervencions que promouen FE a l’escola.
  5. Models d’ensenyament de la lectura.
    a. Rutes de la lectura del cervell lector.
    b. Lectura global versus lectura sintètica.
    c. Detecció precoç.
    d. Entrenament.
    e. Intervenció precoç versus tardana.
  6. La comprensió lectora.
    a. Concepte d’eficàcia lectora.
    b. Motius d’una comprensió deficient.
    c. Les estratègies de comprensió.
    d. Intervenció en el treball de la comprensió.
  7. L’escriptura.
    a. Lectura i escriptura: processos inseparables?
    b. Components de l’escriptura.
    c. Lèxic.
    d. Motor.
    e. Composició.
    f. Etapes de l’aprenentatge de l’escriptura.
    g. Les dificultats de l’escriptura.
  8. Lectura i emocions.
    a. Emoció.
    b. Aprenentatge i emoció.
    c. Lectura i emoció.
    d. Dificultats en la lectura = dificultats en
    l’emoció?
    e. L’emoció pot bloquejar la lectura?
    f. Intervenció emocional en i amb la lectura.
  9. Les dificultats de l’aprenentatge (DEA).
    a. TDAH: trastorn per dèficit d’atenció amb
    hiperactivitat o sense.
    b. Dislèxia.
    c. Comorbiditat.

10

L'alfabetització comença a casa

Modalitat:Presencial / virtual (a convenir)
Durada:1 hora
Data:A convenir
Horari:A convenir
Honoraris:150 €

Actualment, l’escola té un rol fonamental en el procés d’alfabetització d’un infant, però no n’és
l’única responsable. Les noves investigacions ens indiquen la importància de l’ambient alfabetitzador
en el desenvolupament del llenguatge escrit en un infant des que neix. Aprendre el llenguatge escrit
suposa una sèrie de condicions que cal estimular en conjunt des de la família i en el context escolar.
Les famílies són la peça essencial en aquest trencaclosques.

  1. Un cercle virtuós: llenguatge, pensament i cognició.
  2. Relació entre llenguatge oral i llenguatge escrit.
  3. Ambient alfabetitzador: característiques i exemples pràctics per afavorir que es
    desenvolupi.
  4. Condicions necessàries perquè es desenvolupi el llenguatge escrit.
  5. Quines exigències té el llenguatge escrit?
  6. Com es pot aconseguir que hi hagi bons lectors? Què ens diuen les neurociències?
  7. El rol de la família en el procés d’alfabetització.

11

Avaluar la lectura a les aules: és possible?

Modalitat:Presencial / virtual (a convenir)
Durada:2 hores
Data:A convenir
Horari:A convenir
Honoraris:300 €

Avaluar la lectura és imprescindible per garantir l’èxit acadèmic d’un alumne. Tradicionalment a les
escoles cada infant llegia oralment davant del docent i s’analitzava la precisió i la prosòdia amb què
llegia. Després del que han aportat les investigacions en neuroeducació, podem ajustar aquest procés
amb eines que mesurin amb objectivitat i més precisió el perfil lector de cada alumne. El repte que
avui se’ns presenta a l’escola és aconseguir potenciar el màxim desenvolupament cognitiu de cada
alumne. És per això que acompanyar-los des de bases sòlides com és el procés d’alfabetització ens
permetrà assolir aquest objectiu.

  1. Predictors i precursors en lectura.
  2. Com es pot avaluar la lectura? Escolta atenta vs. escolta mesurable.
  3. Diferents casos pràctics de 1r a 3r.
  4. És important tenir un perfil lector de cada alumne?
  5. Compartint experiències d’avaluació d’escoles argentines.
  6. Quins avenços s’esperen a 1r, 2n i 3r de primària?
  7. Com podem treballar i quan cal derivar a un especialista.

12

Regles d'or per a ensenyar a llegir

Modalitat:Presencial / virtual (a convenir)
Durada:1 hora
Data:A convenir
Horari:A convenir
Honoraris:150 €

No són pas regles revolucionàries i segurament ja s’apliquen cada dia a les escoles. El que és
important és recordar-les i emmarcar-les en un constructe teòric, ja que ens permeten potenciar el
descobriment d’aquest codi que és la lectura.

  1. Ensenyament explícit del codi alfabètic.
  2. Hi ha una progressió.
  3. Passar el que s’ha après de manera explícita a implícita.
  4. L’aprenentatge va de bracet amb el compromís actiu i el gaudi.
  5. Mesurar la intervenció: el que no es mesura, no existeix.

PROCESSOS ESCRITS

13

Lectura i escriptura: procediments inseparables

Modalitat:Presencial / virtual (a convenir)
Durada:2 hores
Data:A convenir
Horari:A convenir
Honoraris:300 €
  1. Fonaments d’adquisició de la lectura i l’escriptura.
  2. Glifing, fonaments de l’escriptura: concepte, beneficis.
  3. Components de l’escriptura: lingüístics, morfològics i motors.
  4. Paral·lelisme entre la lectura i l’escriptura: relació entre el dos processos.
  5. Etapes de l’escriptura: què es treballa a cada etapa de l’escola primària.
  6. Intervencions i exemples pràctics de diferents propostes de cada nivell.

14

A escriure se n’aprèn tot escrivint?

Modalitat:Presencial / virtual (a convenir)
Durada:2 hores
Data:A convenir
Horari:A convenir
Honoraris:300 €

Per a un alumne del segon cicle escriure és tan complex com per al docent ho és corregir i monitorar
els avenços d’aquest infant. Per això cal conèixer les etapes del procés i sobretot quins són els
diferents moments pels quals passa un escriptor abans de compondre un text. Aquest moment màgic
de creació es pot acompanyar amb l’ensenyament d’estratègies que serveixin com a guia per
aconseguir que els alumnes siguin escriptors d’èxit.

  1. La importància de la lectura en el procés de l’escriptura.
  2. Etapes del procés d’escriptura.
  3. Característiques del procés escrit en el segon cicle.
  4. Moments de la composició d’un text.
  5. Com s’implementen estratègies.
  6. L’escriptura creativa.
  7. Avaluació de l’escriptura a través de les rúbriques: cas pràctic.

DIFICULTATS D’APRENENTATGE

15

Com podem acompanyar les dificultats de lectocomprensió

Modalitat:Presencial / virtual (a convenir)
Durada:2 hores
Data:A convenir
Horari:A convenir
Honoraris:300 €
  1. Avaluació neuropsicopedagògica.
    a. Amb què, com, per a quina finalitat i per què cal avaluar la lectura.
    b. Etapes del procés diagnòstic.
    c. Àrees que s’avaluen.
    d. Predictors precoços.
  2. Anàlisi d’un cas clínic.
    a. Presentació de dades i tècniques.
    b. Anàlisi i conclusions d’un perfil amb dificultats en la lectura.
  3. Entrenament basat en evidència.
    a. Característiques i objectius.
    b. Demostració pràctica de la plataforma Glifing.

16

Glifing en casos d’autisme


Modalitat:Presencial / virtual (a convenir)
Durada:1 hora
Data:A convenir
Horari:A convenir
Honoraris:150 €
  1. Definició de TEA.
  2. Nivells i característiques.
  3. Prerequisits de la lectura.
  4. Virtuts de les sessions de Glifing envers el TEA.
  5. Objectius d’intervenció que podem treballar mitjançant les sessions de Glifing.
  6. Testimoni de la Cristina Herbel.

17

Com podem gestionar l’error en infants amb dificultats d’aprenentatge

Modalitat:Presencial / virtual (a convenir)
Durada:2 hores
Data:A convenir
Horari:A convenir
Honoraris:300 €
  1. Repensant l’error: d’estigma a oportunitat.
    a. Què és l’error en l’aprenentatge: aproximació des de la psicologia cognitiva i la
    neurociència educativa.
    b. Relació entre el cervell estadístic, hipòtesis, error i memòria (Stanislas Dehaene).
    c. Per què l’error, literalment, fa mal?
    d. Autoconcepte i percepció de l’error.
    e. Tipus d’errors i la seva relació amb les dificultats d’aprenentatge.
    f. Teoria de la mentalitat de creixement (Carol Dweck).
  2. Estratègies per gestionar l’error a l’aula.
    a. La retroalimentació com una de les intervencions educatives de més impacte (Hattie &
    Timperley, 2007).
    b. Les retroalimentacions més efectives són les que:
      -Se centren en la tasca (què has fet bé/malament).
      -Se centren en el procés (com es pot millorar).
      -Se centren en l’autoregulació (com l’alumne monitora i avalua el seu propi
    aprenentatge).
    c. La retroalimentació basada només en elogis o càstigs té menys efecte.
    d. Involucrar les famílies en una mirada no punitiva de l’error.
    e. Característiques de la retroalimentació formativa (Shute, 2008):
      -És específica, no pas vaga.
      -Es produeix al cap de poc d’haver fet la tasca.
      -Se centra en aspectes controlables per l’alumne (exemple: estratègies, no trets
    personals).
      -Evita la sobrecàrrega d’informació (menys és més).
      -Ajuda l’alumne a entendre per què s’ha equivocat i com es pot corregir.
M'interessa

IMPARTEIXEN LES FORMACIONS

Montserrat Garcia i Ortiz

Barcelona, 1965

  • Llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona (UB).
  • Postgrau en Direcció Empresarial per la Universitat Pompeu Fabra.
  • Tutora de pràctiques de Psicologia i Pedagogia a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Oberta de Catalunya.
  • Especialista en detecció i tractament de les dificultats de lectura.
  • Presidenta de l’Associació Avesedari per a l’estudi i el tractament de les dificultats d’aprenentatge.
  • Creadora del Mètode Glifing.
  • Fundadora i directora de Glifing.

Publicacions

  • Garcia Ortiz, M. (2016). Com detectar i vèncer les dificultats d’aprenentatge de la lectura. Barcelona: Horsori. ISBN 978-841-521-294-2.
  • Garcia Ortiz, M. (2023). Neurociència de la lectura. Barcelona: Editorial Horsori. ISBN 978-841-271-904-8.
  • Garcia Ortiz, M., Krieger, V., Nieto, J., i Amador Campos, J. (2020). Intervenció assistida per ordinador per a nens d’educació primària amb dificultats de lectura. 6è Congrés Internacional de Psicologia Clínica i de la Salut Infantil i Adolescents. Elx. Estudi realitzat en col·laboració amb el Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia de la Universitat de Barcelona, l’Institute for Brain, Cognition and Behavior (IR3C) de Barcelona i Glifing.

Laura García Blanco

Buenos Aires, 1973

  • Magister en neuropsicologia i educació (UNIR-España).
  • Llicenciada en psicopedagogia per la UCA.
  • Professora de psicopedagogia per la UCA.
  • Assistència a infants amb trastorns d’aprenentatge, des d’una perspectiva clínica amb orientació neurocognitiva.
  • Integrant del grup d’investigació LEAN, sobre lectura i escriptura.
  • Coautora d’investigacions presentades en congresos nacionals i internacionals i publicats en actes.
  • Assessora Pedagògica a Glifing.

Publicacions

Salma Rosales

Tegucigalpa, 1989

  • Llicenciada en Psicologia per la Universitat Catòlica d´Hondures.
  • Màster en Avaluació i Intervenció Logopèdica a la Universitat
    Internacional d’Integració de l´Amèrica Llatina.
  • Màster en Psicopedagogia (ISEP).
  • Postgrau en Neuropsicologia Clínica (ISEP).
  • Assessora pedagògica de Glifing.
  • Directora de COGNITY, centre d’estimulació neuropsicològica.
  • Docent de la carrera de Fonoaudiologia a la Universitat Autònoma
    d’Hondures.
  • Supervisora de pràctiques de la Universitat Internacional de La Rioja
    (UNIR).
M'interessa
Facebook X-twitter Youtube Instagram

Contacte

Política de privacitat i cookies / Avís Legal